Baix Fluvià

No anem pas bé...

2009-10-07T00:12:00.002+02:00

Carta enviada als diaris avui mateix...a veure si surt.

Els alcaldes i la C-31

Se'm fa difícil entendre que els alcaldes del Baix Fluvià defensin les obres de la C-31. Se'm fa difícil d'entendre fins que me'n adono que tots els que s'han pronunciat són del PSC. El més trist de tot plegat és que les argumentacions que donen no s'aguanten per enlloc. Diuen que els ecologistes estan en contra de tot...això no és cert. Tothom, fins i tot els “malvats ecologistes”, creia que la C-31 s’havia de condicionar, això sí, de manera respectuosa amb el territori tot intentant aprofitar al màxim el traçat històric. Diuen que la “cultura del no” ho vol paralitzar tot i que les protestes s’havien d’haver fet al seu moment...però quina és la veritable “cultura del no”?, la d’aquella gent que malgrat les dificultats i entrebancs vol participar perdent el seu temps lliure fent la feina que els nostres polítics no fan, o la d’aquells que sistemàticament amaguen projectes i desestimen al·legacions en comptes d’explicar-los a la població per fomentar la participació? Cal recordar que el 2004, durant la tramitació del projecte, es van presentar una bona colla d’al·legacions que, com sempre, es van desestimar per sistema. Diuen que amb la nova carretera, la gent que hi passi amb cotxe podrà gaudir de les magnífiques vistes de la plana empordanesa...això, què voleu que us digui, cau pel seu propi pes i ja em sembla un insult a la intel·ligència. Crec fermament que els empordanesos i empordaneses ens hem de posar les piles urgentment. La destrossa de la C-31 ens l’han col·lat, no deixem que ens passi el mateix amb el munt d’infraestructures sobredimensionades que s’estan planificant i amb els nombrosos parcs eòlics projectats que només beneficiaran a multinacionals sense cap més interès en el nostre territori que exprimir-lo fins que no en quedi un pam de net.

Una proposta interessant (espero!)

2009-06-04T18:38:00.003+02:00

Diuen que al llarg de la vida tothom ha d'haver fet certes coses: plantar un arbre, tenir descendència, escriure un llibre...i moltes d'altres. Jo d'arbres n'he plantat molts, de fills encara no en vull pas tenir, però això del llibre ho he canviat per una revista. Dins el projecte de L'Obaga Serveis Ambientals, ara formem part de l'equip de redacció d'una revista sobre actualitat ecològica. S'anomena Ecoxarxa i us convido a què us la mireu i opineu què us sembla. Les crítiques han de servir per millorar les coses.

Doncs això, per 2 € (no us podeu pas queixar!) teniu una revista molt interessant i a tot color! En principi a partir del proper número serà trimestral.

Espero que us agradi!

Aquí la primera portada:

1a Fira d'Oficis Artesanals a Sant Miquel de Fluvià

2009-05-29T13:16:00.000+02:00

El Somni

2009-03-23T20:48:00.013+01:00

Sota el lema " Un món millor és possible", s'ha celebrat a Figueres el 5è Cicle de Cinema Ambiental i Solidari, organitzat per la IAEDEN i amb el suport d'altres ONG's de la ciutat.

Jo vaig tenir la fortuna d'assistir al llargmetratge "El Somni", una películ·la dirigida per Christophe Farmarier, francès afincat a Banyoles. La películ·la, o potser fora més encertat anomenar-la documental, segueix en Joan "Pipa", pastor de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany), en la seva última transhumància.
Us recomano moltíssim el documental, per això us deixo l'enllaç unes línies més avall, però el millor de l'experiència de veure'l el dijous passat al cinema, va ser la presència del pastor protagonista, en "Pipa"...quina vitalitat als seus 71 anys, amb moltes batalles a l'esquena després d'una llarga i feixuga vida de pastor. L'home ens va explicar històries, ens va cantar cançons i ens va fer riure molt...moltíssim. Vam estar unes quantes hores allà dins i, la veritat és que, molts dels que erem allà, encara ens hi haguessim quedat més estona escoltant-lo. Un altre fet que em va fer gràcia, aquest més personal, és que el pastor en qüestió coneix bé els entorns del Mas Galí, lloc especial per mi...i l'aparició al documental d'en Valentí, el pastor de Vilafreser, molt estimat pels "galins", també em va fer molta ilusió!

Mireu-lo i disfruteu-lo!

Clica aquí per veure "El Somni"

Salut!

A vegades fa gràcia sortir a la tele...

2008-12-15T16:12:00.002+01:00

...i semblem bons i tot! jeje!

(El Medi Ambient, 15/12/08)

Dia intens de lluita i reivindicació...

2008-11-25T00:20:00.005+01:00

A les 19h a Viladamat...

A les 21:30 a Figueres...

Hrvatska (1ª part): Introducció i història

2008-10-15T01:06:00.008+02:00

Fins fa un mes Croàcia era un país llunyà, de fet, fa dos mesos, abans de començar a imaginar-me que hi aniria de vacances, m’hagués costat feines i treballs situar-la en un mapa mut. Com passa en moltes destinacions, un cop hi has estat i ho coneixes un xic, et canvia considerablement la percepció. Ara penso en Croàcia i hi veig un país proper, com el nostre, mediterrani en quasi tot: gent, costums, gastronomia, construcció, paisatge, clima,...i en les parts més interiors i amagades, lloc de transició a terres més frescals i humides, de latitud superiors, ja amb gents, costums, gastronomies, construccions, paisatges i climes diferents.

Croàcia té una població propera als 4.600.000 habitants, i des de la desintegració de Iugoslàvia i la posterior independència, té com a veïnes Eslovènia, Hongria, Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina.

Una mica d’història

Com a bon país mediterrani, Croàcia ha estat terra de pas de molts pobles i cultures al llarg de la seva història. A principis del segle X va perdre la seva independència i per conquestes reials, es va unir a Hongria. La part occidental del país va restar sota domini venecià durant molt de temps, mentre que d’altres parts del país van ser ocupades pel turcs. Al final de la primera guerra mundial, després de 900 anys, Croàcia va proclamar la independència, tot i que aquesta va durar pocs mesos, ja que van entrar a formar part d’un sol estat juntament amb Eslovènia i Sèrbia. Aquests fets van acabar amb el naixement de Iugoslàvia. Després de la caiguda del mur de Berlín (1989) i la dissolució de la Unió Soviètica (1991), Eslovènia, Croàcia i Macedònia, van proclamar-se independents després de la celebració de referèndums. Però una fracció sèrbia, recolzada per l’Exèrcit Popular de Iugoslàvia, es va revelar i va provocar una guerra civil. A Eslovènia la guerra només va durar sis dies, però a Croàcia l’enfrontament es va allargar molt més, i fins i tot la ciutat de Dubrovnik va resistir els atacs durant set mesos. Cinc anys més tard, l’exèrcit croata va alliberar els territoris ocupats pels serbis i els va reunificar, tot i que alguna part encara va continuar sota supervisió de les Nacions Unides fins el 1998. Avui es pot dir que el turisme ha permès que a la zona costanera no quedi ni rastre de la guerra, en canvi a l'interior, més pobre, sí que és fàcil trobar-hi restes del conflicte.

Hipocresia

2008-08-11T23:45:00.005+02:00

Una conversa qualsevol:

-On se celebren els jocs olímpics d’enguany?
-Em sembla que a la Xina, però no ho tinc clar, no se’n parla gaire als mitjans.
-Ah, està bé, la Xina és un bon lloc...
-Sí?, tu creus?...l’altre dia vaig llegir que s’hi vulneren contínuament els drets humans.
-Bé, però segurament que els serà beneficiós el contacte amb el món occidental civilitzat.
-Jo no ho tinc tant clar, diuen que els EUA tenen una presó a una badia de l’illa de Cuba, on hi ha tancats centenars de persones acusades de ser “combatents enemics”. Es veu que s’hi practiquen diverses formes de tortura.
-Ara que ho dius, em sona que a l’època dels jocs olímpics de Barcelona, molts independentistes catalans van ser detinguts i torturats per la seva ideologia.
-Saps què en penso, tot plegat demostra la hipocresia que ens envolta. Segurament els jocs es fan on es fan perquè es tracta d’un mercat emergent on milions de persones poden entrar al sistema capitalista per continuar engreixant les butxaques d’uns pocs, els drets humans els importen ben poc!
-Tens tota la raó, en una cosa i en l’altre. La hipocresia dels governs i dels mitjans de comunicació que denuncien certs comportaments només quan els hi convé; i la hipocresia del COI i tots el governs, posant els seus interessos per davant de les injustícies.
-Només em queda una esperança, espero que la delegació espanyola faci llufa, seria insuportable una altre onada espanyolista!

-Ai mare!, en fi, tard o d’hora aconseguirem que el vent ens bufi a favor

La ratafia segons Cinto Verdaguer

2008-07-08T13:15:00.008+02:00

“Diu que una vegada, en una masia de la nostra terra, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.
Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sota copa.
La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tots els qui la tasten.
-Quina beguda és aqueixa tan bona? -li preguntaren- Com se’n diu?
-És una beguda que nosaltres ens fem –respongué el masover.
-I no té nom? –replicà un dels bisbes.
-Jo no n’hi sé cap –respongué el pagès.
Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres –digué el bisbe- Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.
Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:
-Rata fiat! (queda firmat).
Amb l’aprovació dels altres bisbes, qui celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.”

(Extret de "El llibre de la ratafia" de Jaume Fàbrega)

...i pel que fa a la ratafia del Baix Fluvià, després de collir les herbes i tallar-les en les porcions corresponents, ara ja macera a sol i serena durant almenys 40 dies...a finals d’estiu ja la podrem tastar!

Salut i ratafia!

Sortida al Puig Segalar!

2008-05-21T12:37:00.003+02:00

http://salvemelterraprim.blogspot.com

Ni oblit, ni perdó!

2008-04-11T14:52:00.004+02:00

Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar?
He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.

No estàs sol,
no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol,
no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.
La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat.

No tingues por (Obrint Pas)

Sant Miquel de Castelló, "Falgars"

2008-03-27T16:09:00.008+01:00

Divendres passat hi vaig ser, feia uns quants anys que no hi posava els peus.

Per a molts ha estat, és i serà com una segona casa.

Nostàlgia i records.

“Del cor de les Guilleries

sortirà un gran espetec

que en farà ressons de guerra

a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,

des del Far al Matagalls,

el trabuc d’en Serrallonga

tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga

que l’alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres,

que la terra ens robaran.”

Esquirols

Plantació d'oliveres

2008-03-19T13:41:00.018+01:00

Dissabte passat va ser un d’aquests dies de treball familiar; néts, fills, pares i avis i la gran ajuda de quatre lituans que, tot sigui dit, van acabar fent bona part de la feina més feixuga. La jornada “laboral”, va durar de sol a sol. Ens vam trobar a quarts de vuit del matí a casa els meus avis per començar a carregar les oliveres al remolc, amb l’objectiu de repartir-les a les diferents regues. Prèviament, amb l’ajuda d’unes canyes ben mesurades, s’anava marcant el lloc on s’havia de col·locar cada olivera. A mesura que els arbres ja estaven al seu lloc, amb l’ajuda d’una aixada, s’anaven plantant, d’un en un i catxant bé la terra perquè quedessin ben agafats. Posteriorment, una màquina tota estranya, anava clavant les estaques que, prèviament, també havíem carregat, transportat i repartit. Quina sort en tenim d’algunes màquines!...sinó encara estaríem picant amb el magall! Un cop plantada l’olivera i clavada l’estaca, vam procedir a lligar-les, no fos cas que una tramuntanada sobtada trenqués els fràgils troncs de les joves oliveres. Finalment vam podar-les totes per reduir l’efecte del vent i per afavorir el seu bon creixement. Evidentment, tot això va anar acompanyat d’un bon esmorzar i un dinar prou consistent per mantenir les forces altes.

El resultat final són 820 oliveres repartides en 27 rems. Per fer aquesta feina vam practicar una colla de verbs: matinar, carregar, transportar, marcar, repartir, esmorzar, plantar, catxar, dinar, clavar, estacar, podar, recollir, comptar, caminar,...i finalment, descansar.
I ara, a esperar que el temps empordanès les acompanyi i els hi doni llarga vida...mentre anàvem treballant pensava: qui sap si alguna d’aquestes oliveres arribarà a ser mil·lenària? imagineu-vos les coses que podria veure i les històries que podria explicar...

Acabo el text agafant un poema dedicat a l'olivera, és d'en Celdoni Fonoll:

D'enllà dels segles,

salut mediterrània.

Verdor argentada.

Salvem el Terraprim

2008-02-09T01:36:00.000+01:00

La setmana passada es feia la presentació pública de la plataforma Salvem el Terraprim, la qual aglutina gent de diversos pobles situats entre el Baix Fluvià i el Baix Ter, i que té com a principal objectiu aturar el projecte de parc eòlic planificat a la Serra de Valldevià (de Ventalló a Tor) a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà. La plataforma ha redactat un manifest amb una petita explicació inicial i nou punts d'oposició al projecte. D'entre aquests nou punts, m'agradaria destacar-ne dos de naturalesa tècnica que, sota el meu punt de vista, ja haurien de suposar la paralització del projecte:

La situació dels aerogeneradors i de tots els altres elements del parc es troba, quasi en la seva totalitat, en uns terrenys forestals que es van calcinar per culpa de l'incendi forestal provocat al voltant de mitjanit d'un ventós dia d'inicis d'agost del 2006. Segons la llei estatal "10/2006 de 28 de abril, de Montes", "...es prohibeix el canvi d'ús forestal dels terrenys forestals incendiats durant almenys 30 anys, així com la realització de qualsevol activitat que sigui incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal..." Si el fet de instal·lar-hi una indústria de producció elèctrica juntament amb tots els moviments de terra i les noves pistes de més de 10 metres d'amplada no incompleix aquesta llei...jo ja no entenc res!

Segons reconeix la mateixa empresa promotora (ENDESA) en l'estudi d'estimació dels recursos eòlics, "...de l'estació anemomètrica de Ventalló no s'adjunten dades de mesura, perquè encara no es té un període representatiu...per tant s'utilitzaran les mesures registrades per l'estació de Roses...". És a dir, ens estan dient que han fet l'estimació de producció elèctrica amb unes dades recollides a un emplaçament molt més ventós que on es pretén ubicar el parc i, tot i això, els hi ha sortit una producció neta de 2.300 hores equivalents/any, quan el mínim recomenable és 2.100. Segurament amb els dades reals de la zona no surten els números.

Aquests haurien de ser dos aspectes tècnics prou contundents per poder aturar el projecte...el proxims dies us aniré exposant la resta d'arguments utilitzats per la plataforma.

Què és?

2008-02-08T00:45:00.001+01:00

Obro un concurs...a veure qui és el primer/a que encerta què és el que surt a la imatge. De moment no hi haurà premi, és una prova pilot, però si funciona en futurs concursos em pensaré algun premi pel guanyador/a.

Sort!

L'hort...

2008-01-29T23:49:00.000+01:00

Els últims dissabtes els he dedicat a treballar a l’hort. Després de no poder-ne fer l’any passat per falta de temps, la veritat és que estava tot molt deixat. He tingut força feina a desbrossar i llaurar, però ara ja torna a fer bona cara i, aprofitant que torno a estar ben assentat a l’Empordà, aquest any m’hi tornaré a posar.
Treballar i cuidar un hort (manar com diu la gent gran) és una experiència que recomano a tothom qui tingui la possibilitat de fer-la. Recordo quan era petit que, sobretot els estius, em feien anar a regar l’hort o ajudar l’avi al camp...i evidentment, em feia molta mandra i no m’agradava gaire. Ara, uns anys més tard, m’adono que allò que per mi representava una obligació feixuga, era un sort, una oportunitat d’aprendre coses que no estan de moda i que per tant, de mica en mica, es van perdent. De veritat, treballar un hort significa molt. A part de poder-hi cultivar el que més t’agrada i a la teva manera, és cuidar una petita porció de terra, aprofitar el temps lliure tot disfrutant i alhora treient-ne profit, és un petit lloc on experimentar diferents tècniques, és un lligam amb els coneixements dels nostres avis i àvies,...i en definitiva també és una manera de lluitar contra els mals costums de les societats modernes. Si en teniu l’oportunitat, no ho dubteu, feu hort!

Llibertat d'expressió?

2008-01-18T13:46:00.000+01:00

Amb unes quantes setmanes de retard ha arribat el pronunciament de la fiscalia sobre el cas de la crema massiva de fotos del monarca espanyol a Girona. La bona notícia és que s’han arxivat els casos de tres de les dinou persones imputades. Entre els casos arxivats, hi ha els dels dos companys de Figueres, que per culpa del Departament d’interior (ICV) de la Generalitat de Catalunya, ja han hagut de fer centenars de quilòmetres, per comparèixer davant d’un tribunal d’excepció espanyol, amb les conseqüents despeses econòmiques, pèrdua d’hores i el mal tràngol que suposa. Es veu que tot això ho hauran patit per no res i, evidentment, no rebran ni les disculpes per les molèsties.
D’altra banda, queden 16 companys i companyes pendents de judici per haver-se concentrat pacíficament contra la repressió espanyola, sense oblidar els dos condemnats i les persones que encara estan pendents dels pronunciaments de la “justícia”.
Visca la llibertat d’expressió d’aquest país...Déu n’hi do!

Nat...

2008-01-14T20:34:00.000+01:00

El passat dijous 3 de gener, el grup Cultura 03 (el mateix que publica la revista Sàpiens) treia un comunicat de premsa on anunciava que deixaria de publicar la revista Nat el proper mes de març. En principi, la manca de viabilitat econòmica és la causa del tancament.

Per qui no coneix aquesta publicació, Nat és una revista dedicada a difondre temes de natura per un públic no especialitzat. Va néixer el febrer del 2005 i al meu entendre, durant aquests 3 anys, han aconseguit un bon equilibri entre les aportacions de científics professionals, de periodistes i d’aficionats a la natura provinents de l’associacionisme naturalista. Tot i que, com tot, és millorable, es tracta d’una publicació ben estructurada a partir de les seccions que la formen. Si alguna cosa destaca per sobre les altres, indubtablement, és la qualitat de les imatges publicades, senzillament boníssima.

...ara bé, el que m’agradaria ressaltar és la seva aposta irrenunciable pel català i pels Països Catalans. El fet d’estar feta, en part, des del País Valencià, ha ajudat a què això fos així. I és que en aquests temps que corren, cada vegada costa més trobar mitjans de comunicació que apostin decididament per la vertebració social i cultural de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Potser que ens ho fem mirar, perquè després de perdre TV3 a bona part del País Valencià, ara estem a punt de perdre un valuós mitjà escrit arreu del país.

Inundacions...

2008-01-10T19:18:00.000+01:00

"El riu esfilagarsa els seus meandres per un pedregal amplís-

sim, vorejat d'arbredes fins a Torroella de Fluvià. Allí t'ensenyaran la llarga mota, d'una cana d'alçària, per on va saltar l'aigua, una vegada de bella nit, entre els bruels furients de l'estup i la remor lamentable de les campanes, enduent-se'n devers la mar la pobresa dels pagesos, el bestiar de les corts, l'oli de les gerres, el vi de les bótes, el gra de les paneres i les moles de palla i les userdes."

Pere Coromines i Montanyà
Les gràcies de l'Empordà

Si en voleu més visiteu l'atles literari de les terres de girona:

http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/comarques.jsp